NO ERA LLUNY NI DIFICIL

MARGARIT, JOAN

Joan Margarit és el continuador més directe de la poesia d'alta intensitat de Miquel Martí i Pol. Els lectors que van emocionar-se amb els poemes de Joana trobaran la seva continuïtat a Càlcul d'estructures, on el poeta aprofundeix, a més, en temes a l'entorn de l'amor, el sexe i la vellesa.La poesia de Joan Margarit, arquitecte i professor de Càlcul d'estructures (1938), és una poesia sense concessions, despullada i sincera fins al límit, vital, intensa i d'una gran subtilesa. És una poesia que s'acaba convertint en una presència constant i necessària a les vides dels seus lectors i lectores. A la cultura catalana, a la resta d'Espanya i internacionalment, diverses personalitats literàries han aclamat Joan Margarit com "un autèntic mestre", "un dels millors poetes del moment" o "el poeta català viu més important".  Els títols de la seva obra són: Els primers freds. Poesia 1975-1995 (2004), Estació de França (1999), Joana (2002), Càlcul d'estructures (2005), Casa de Misericòrdia (2007) i Misteriosament feliç (2009). El seu poemari Casa de misericòrdia ha estat guardonat amb el Premio Nacional de Poesía de les lletres espanyoles, que concedeix el Ministeri de Cultura, així com el Premi Nacional de Cultura, en l'apartat de Literatura, que atorga la Generalitat de Catalunya. També ha estat distingit amb el Premi Cavall Verd, el premi de la Crítica Catalana i el Rosalía de Castro.